Poques paraules i un somni. Això és l'unic que vull. Explicar les coses que s'amaguen, creixen, canvien en tots nosaltres. El que ens emociona i impacta, el que ens fa tremolar, preguntar-nos, respirar... Connectar amb allò simple i dolç que es troba al centre de cadascú i, com la brisa que porta perfums llunyans i coneguts, poder recordar-nos qui som realment.
Tocar l'ànima amb els sons de cada lletra pronunciada amb calma i sentit, és l'unic que vull. Que, xiuxiuejades, les paraules acariciïn els racons oblidats i presents, que despertin l'escalfor perdut en l'hivern de l'ànima adormida. Que recuperem el sentit d'allò important, que retornin les espurnes a la mirada, que oblidem el dolor.
Despullar el cos i el cor a paraules, abraçar-te entre un punt i un altre, això és el que vull. Descobrir-te que l'essència és ja present, recordar-nos que, en realitat, no cal res més. Somiar i poques paraules. I somiar sabent que el somni ja és real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario