Un bosque de estrellas sobre mi y un té que acompañe a la noche
jueves, 29 de julio de 2010
Tarradelles... m'has fotut el dia!
lunes, 26 de julio de 2010
no abuses de mi inspiración....
domingo, 25 de julio de 2010
Pero que guapos todos!
MimiMimiMimiMimi...Tú!
lunes, 19 de julio de 2010
Un mar de llum

Vaig tornar a sentir totes aquestes coses. Tot això que sóc jo, on vull estar, com vull viure. Al compàs del ritme del Gran Invisible. Per fi vaig trobar un moment de silenci entre l'aldarull dels últims temps. Portava mesos buscant aquest segon que em retornés al centre.
Em vull quedar en aquest estat de pau interna, de comprensió, de, com diu una llegenda tolteca, veure'm en tu i veure't en mi. Adormir-me en la carícia que em toca des de més enllà de les estrelles. Embadalir-me amb el petó del cel que m'observa allà dalt. Així, de nou, com he viscut tant de temps i on he retornat per fi.
Foc, llum, alegria i pau. Connexió al mig del Laberint. Els peus em portaren pas a pas cap al centre, i jo, en cada moviment lent i mesurat, contingut i a l'hora carregat de força, deixava enrere tot allò que ja no em cal. Allò que ja no vull, ni necessito.
Silenci, calor, mirades, camí. Son paraules desbordades de la pau profunda que porta al cor qui torna a la llar després d'un llarg viatge. El regal que allà al centre m'esperava, va ser recollit i gaudit i guardat i encara el porto amb mi.
Caminades nou voltes de pèrdua descalça, vaig tornar a respirar després de mesos vivint a mitja inspiració, en quant el dit gros del meu petit peu va arribar al cercle central.
El més màgic de tot és que, allà, hi eren tots. No em van preguntar on havia estat, que havia passat, per què semblava tan cansada. Simplement, em van abraçar fort entre els seus braços, em van tocar el cabell suaument i em van xiuxiuejar a cau d'orella "Benvinguda a casa, estimada".
M'hauria quedat tota la vida, sentint la força de l'Univers, el magnetisme de la Terra i l'amor de cada espelma encesa al meu voltant. El cercle de foc, li deien... el centre de foc... el foc que des de el centre sortia en cercles i ho envaïa tot... Això va ser la nit d'espelmes.
I al sortir, amb les mans plenes de ganes de nou d’ésser de llum, encara el sentia riure dins meu, encara el sento rient-me per tot el cos. Reia, com si hagués estat jo qui hagués cregut que algun cop havia estat separada. Com si hagués estat jo qui creia que ara tornava després de temps. I reia i reia i reia, i al final vaig riure jo, en aquell mar de llum, adonant-me de que sempre hi havia estat en aquell costat, en aquell centre. En aquesta llum.
(Imatges: Festa del Laberint d'Espelmes 2010, by JM. Viadé i L. Lara + info a terapiadelespacio.blogspot.com)
jueves, 15 de julio de 2010
-Caos, ven a mí... y vete, vete, vete...- Sonreí.
martes, 13 de julio de 2010
sábado, 10 de julio de 2010
o algo así...
Just to let me down (let me down) and mess me around
And then worst of all (worst of all) you never call, baby
When you say you will (say you will) but I love you still
I need you (I need you) more than anyone, darlin'
You know that I have from the start
So build me up (build me up) Buttercup, don't break my heart
"I'll be over at ten", you told me time and again
But you're late, I wait around and then
I went to the door, I can't take any more
It's not you, you let me down again
(Hey, hey, hey!) Baby, baby, try to find
(Hey, hey, hey!) A little time and I'll make you mine
(Hey, hey, hey!) I'll be home
I'll be beside the phone waiting for you
Ooo-oo-ooo, ooo-oo-ooo
Why do you build me up (build me up) Buttercup, baby
Just to let me down (let me down) and mess me around
And then worst of all (worst of all) you never call, baby
When you say you will (say you will) but I love you still
I need you (I need you) more than anyone, darlin'
You know that I have from the start
So build me up (build me up) Buttercup, don't break my heart
You were my toy but I could be the boy you adore
If you'd just let me know
Although you're untrue, I'm attracted to you all the more
Why do I need you so
(Hey, hey, hey!) Baby, baby, try to find
(Hey, hey, hey!) A little time and I'll make you mine
(Hey, hey, hey!) I'll be home
I'll be beside the phone waiting for you
Ooo-oo-ooo, ooo-oo-ooo
Why do you build me up (build me up) Buttercup, baby
Just to let me down (let me down) and mess me around
And then worst of all (worst of all) you never call, baby
When you say you will (say you will) but I love you still
I need you (I need you) more than anyone, darlin'
You know that I have from the start
So build me up (build me up) Buttercup, don't break my heart
I need you, more than anyone, baby
You know that I have from the start
So build me up (build me up) Buttercup, don't break my heart
domingo, 4 de julio de 2010
little sea of wet dreams...

sábado, 3 de julio de 2010
QUIÉN TE CREES QUE ERES?
jueves, 1 de julio de 2010
Il·lusos. Tots, quan intentem atrapar allò que no podem tenir.
Algú, un cop, m'ho va explicar així;
Que no saps que no pots atrapar allò que és Ple de Vida? Que no ho pots tancar, amanyagar, fer petit?
No saps que no pots atrapar la Llum entre els dits? Que deixa de ser llum i no pots veure els seus ratjos a través de les mans apretades que la tanquen, que es fa amarga i foscor i pot arribar a cremar-te?
No saps que no pots tancar al vent? Que al guardar-lo, la seva brisa fresca s’estanca i s’enrancia, es fa un aire pesat i nociu, i ja no serveix per respirar, per compartir, per enlairar-se?
Creus que pots guardar les onades del mar? Aquesta força i moviment, l’alegria de les noves onades que es creen , es fan una simple aigua salada capaç d’ofegar-te…
No pots impedir a l’arbre naixent que deixi de créixer… no li pots tapar el sol… Les seves arrels feriran les teves mans buscant una sortida, i els seus fruits petits i mustis, t’intoxicaran.

Tot i així, em pregunto: Voldries tot això d’aquesta manera? Una llum que no arriba a iluminar, que es perd entre els teus dits i no batega? Un aire espès i agre que ompli l’habitació? Un mar mort, salat i aspre, ple de res més que dolor? Vols un arbre trist i sec i petit que no pugui alçar-se al cel? Realment?, Realment?
Si tot i així ho vols, planteja’t de quin munt de coses fosques vols omplir la teva vida, que prefereixes la petitesa de la possessió, del record i la tinença sobre les Coses Vives que la observació i el delit de les coses que no es poden atrapar, que no es poden tenir, que no es poden engabiar…
El que si et puc dir, t’ho asseguro… Que les Coses Tan Plenes de Vida, no tenen paciencia…


