Nit de Reis. La meva preferida de l'any! La més màgica, plena d'il·lusions, esperances, somriures i regals!
Quan era petita, posant les sabates sota el gegantí arbre de Nadal, carregat de boles brillants, llumetes i xocolatines, posar la llet pels camells i el vi pels Reis i després anar a dormir amb un somriure del mateix tamany que l'arbre. Em ficava al llit i vigilava el cel intentant

descobrir alguna llum especial, que m'indiqués que els Reis eren a prop i abans de tancar els ulls i intentar relaxar-me (estava tan emocionada!) per dormir, una ultima oració. Per recordar ses Majestats que havia estat bona durant tot l'any, per demanar que tots els nens poguessin rebre els regals que havien demanat i per a que a demés, ens portessin salut, amor, amistat i coses bones per a la resta de l'any.
Recordo que la nit sem feia eterna, i que m'obligava a tencar els ulls fort i a respirar calmadament mentre em repetia "Quan abans t'adormis, abans serà demà. Quan abans t'adormis, abans serà demà." fins que el mantra em deixava al País del Somnis, on tot és possible, i on encara cada nit passo les hores fins que torna a sortir el sol.
I el matí seguent... Quina bogeria! Aixecar-me ben d'hora, anar de puntetes fins al menjador i en soledat observar tots aquells regals que ens esperaven. Crec que aquest era el moment que més m'agradava. Acariciar cada paquet en silenci, intentant esbrinar que hi devia haver sota el paper de colors i imaginar l'escena que tindria lloc poc després, quan tots fossim allà rient, fent-nos abraçades i dessitjant-nos un molt bon día. I després...còrrer a l'habitació dels meus germans i xisclar "que han vingut els Reis!", despertar als pares i un cop tots al menjador començar a obrir els nostres regals...
Ara que he crescut un xic, la nit segueix sent igual de màgica.
Ens ajuntem amb els amics pel centre, preparem la nit fent un vinet o una cervesa i quan ens hem desitjat un any fantàstic, ens hem donat suport, hem rigut de la vida i ens hem empapat de la magia de la nit, ens encaminem al punt seguent.
Escrivim la carta als Reis sobre fulls preciosos, i aquest cop deixem de demanar joguines, per desitjar que ens portin un nou any ple d'alegríes. A les 12 cremem les cartes a la marmita que ens espera, mentre recitem el conjur màgic de la nit, sabent que el fum eleva les nostres peticions a les oïdes del Reis d'Orient, i que la resposta ja està en camí. Molts petons i abraçades, somriures complices i molt d'amor en aquesta nit tan especial.
Per arrodonir la vetllada, paradetes de Gran Vía ben agafadets, xiuxiuejant regals que ens faria gràcia rebre, fent bromes sobre els gustos dels companys, en definitiva, estrenyent els llaços que ens uneixen i fent-los cada cop més forts. Quina alegria!
I per acabar, ens asseiem a menjar xurros plens de sucre amb xocolata bullint, tacant-nos els uns als altres, sense parar de riure i gaudir fins que les bosses i gots queden buides de menjar i estem llestos per anar a dormir, que els Reis aviat seran aquí.