lunes, 6 de febrero de 2012

Calitja a mitjanit...

No vull mirar enrere. Estic cansada de repasar escenes fosques que han deixat de tenir sentit. No vull tornar a mirar als ulls al dolor i que em torni una mirada burleta i guanyadora. No vull recordar, cabussar-me en records que ennuvolin els sentiments i entelin els meus ulls amb llàgrimes antigues.

Alhora, sento que en realitat no he deixat de mirar enrere i que, tot i que he intentat corre endevant, el pes mort del passat s'aferra a les meves cames i m'impedeix caminar... La mirada trista, el semblant seriós, els pocs somriures veritables, s'han instal·lat en mi d'una manera tan subtil, que ja no recordo com era el meu semblant abans, quan l'esperit se m'inflamava a onades de petites il·lusions. Ara m'he acostumat a no reconèixer-me al mirall, a respirar amb dificultat el fum anodí de la tristesa i de tant en tant despertar-me d'aquest sopor al ensumar algunes alegries llunyanes, pero es tan breu aquest parèntesi de dolçor, que de seguida se m'oblida i segueixo el meu cami mirant a terra...


Tot això em fa preguntar-me on sóc, on m'he quedat en realitat. Potser no vull oblidar del tot, potser el negar-me a recordar és el que em manté en aquesta situació. I a la vegada, començo a preguntar-me en veu alta, mentre miro al meu voltant, com s'ho fa la gent per moure's i aconseguir el que anhelen, d'on treuen la força per seguir endevant, per lluitar i aixecar-se, per no perdre l'esperança...

Jo no tinc moltes forces ja, tot i que sento com alguna cosa dins meu no em deixa llençar la tovallola. És a aquesta part a la que m'aferro amb força cada matí. Una mica més, em dic, una mica menys per arribar al lloc on no recordo ja que em dirigeixo.

Ell em diu que haig de tornar a mirar, potser aquest cop, de veritat. I perdonar i deixar enrere, sanar i oblidar. Potser si. Potser així pugui recuperar l'alegria i les ganes. Potser així, per fi em podré deslliurar dels records pesats i començar a respirar.

Encara tinc por, però sé que amb tu ho podré fer. I ben aviat riurem. De tot plegat, ens enriurem.

No hay comentarios.: