T'he estimat. Durant anys. Cada centimetre de la teva pell, la teva olor, el teu riure, els teus cabells... Ho he estimat tot en tu. Els moments d'alegria i els de tristesa també els he estimat amb tota l'ànima. Tots, perque cadascun d'ells ha sigut nostre.
Pero com tot, aquesta història d'amor, lluita, respecte i apreci, s'ha acabat. El rellotge ha comptat les hores comunes fins a aquest matí, quan has marxat per la porta de casa amb un dolç petó.
Aquest cop no ploro devant de l'ordinador mentre escric això. I me n'adono, amor, de que la pena profunda se sent sense llàgrimes, calladament, pesadament i sense masses paraules.
T'estimaré. Has aconseguit un lloc gegant i de privilegi en aquest cor al que pocs poden arribar. M'has estimat incansablement, m'has mostrat el teu millor somriure quan més abatut estaves, m'has fotut bronca sobre coses petites i grans, m'has entés, ensenyat, cuidat, cuinat, m'has fet l'amor amb suavitat i força, m'has donat l'amor que em mereixia i que ningú abans m'havia donat. Però sobre tot, m'has mirat als ulls i m'has vist.
Per tot aixó i molt més, sempre et recordaré; com a la millor parella que he tingut, com el millor amic, amant, mentor, pare i persona que he conegut.
Es per aquest amor tan gran que ens tenim que ens deixem marxar. Ho sé. Pero a moments em segueixo plantejant el que podria haver estat. Ho sento.
Després de tantes nits dormits un al costat de l'altre desitjaria una nit més per abraçar-te, peró em conec i voldria tantes com fossin necessaries per a que al final no haguessim de separar-nos. Es que, amor, t'estimo tant...
Està bé. Ara, podem començar a volar plegats, d'altres maneres, fent-nos costat i no nosa, com en realitat sempre hem dessitjat. Quin regal tan deliciós això nostre...
No hay comentarios.:
Publicar un comentario