I need some healing music...

Necessito retrobar-me un xic. Si no escrivís per ningú, em diría que necessito pensar les coses. Necessito veure on sóc ara mateix. Sentir que sento. Qué em falta, que necessito. Que tinc. Necessito mirar-me al mirall i dir-me que m'estimo. Potser travessar-lo arribar amb Alicia més enllà de la lògica del món que m'envolta. Podría ser al mig de una tempesta, mentre tot es desfà i jo quedo sencera? Podria cantar cançons a crits callats?

Sóc més del que es veu, dic més del que parlo, i callo més del que creus que sents. Començo un nou procés i em sento navegant en mig del no res ple de coses. Silencis acompanyats de sorolls de fons. Saps que puc sentir més coses de les que veig, escolto, oloro, tasto i toco? Ric més del que ensenyen els meus somriures. Ploro quan no em veu ningú.

Si necessito un rescatador? Un princep blau? Tinc una bona Fada Madrina. Pólvores Màgiques que arreglen el món mentre la gent segueix amagada. Crec que no és això. Post-exàmens sense descans? Adéus petits que fan que el món sembli massa gran. Holes no esperats. Petons callats des de la distància. Mäbu, little hearts attacks, febre. Preciositat? És a mi? No, i de nou somric.

Potser deixaré que la borratxera dels inicis em passi mentre dormo entre llençols plens de mi. Respondré a les preguntes. M'estimaré. Pendré decisions. I demà qui sóc ara no serà qui seré. Sé que demà somriuré un xic més.