Un consol...

Que curiosa és la nostalgia. Es capaç d'omplir l'espai que separa al que anyora del que és anyorat, d'una manera tan espessa que és com si en realitat seguissin units i ella no fes falta. Es tan tristement dolça que confon els sentits i fa creure'ns que el temps no ha passat, que tot segueix igual, que res no és important més enllà de la somnolència en la que l'ànima es queda atrapada.

Curiosa nostàlgia del que va ésser, però en la seva genialitat, aconsegueix que alhora trobem a faltar un futur que no serà.

I en aquesta nostàlgia dormiré aquesta nit, suaument anestesiada pel teu record, suaument acollida per aquest dolor curiós i dolç, que mentre m'explica que no hi ets a prop em diu a cau d'orella que t'he estimat, i que t'estimo.

I saber simplement això, ja és un consol.