Estem fets de trossets de petits costums. Els repetim sense pensar-hi. Chequejar el mail, mirar els blogs de la gent que (ad)miro, xerrar amb els que estimo, pensar en coses similars diferents estones del dia. Fins i tot a milers de kilometres de casa, les accions repetides em segueixen.
em sento buida i plena a estones, passejant per carrers molls per una pluja que no para domplir cada porcio de les meves sensacions. Em sento contenta i sola a parts iguals, i en el fons se que mestic curant. I en realitat es aixo el que necessito. Repassar els moments de cada estona en cada parada del cami, en cada segon que macompanya, preguntarme i no trobar mes resposta que la meva propia respiracio. Cada cop mes pausada, cada cop mes lluny de la llar.
Fins i tot en el cami un pot acostumarse, a no parar mai massa estona enlloc, estimantho tot, anyorant la propia casa.
Lorena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario