VERGONYA, VERGONYA, VERGONYA.


Per primera vegada, és el que sento sobre mi, per aquesta i per cadascuna d'elles. No. Ni la primera, ni la pitjor. Pero sí la que m'ha fet obrir els ulls. I ara puc veure aquesta i les altres i a tu alla al mig mullat per aquesta pluja de males nits, petit i expectant. Tot i que crec que aquest cop, ja t'havíes comprat un paraigües.


I tot i no voler aixecar la vista del terra, carregant aquesta malifeta hi penso i aquest cop, per cambiar les coses, puc sentir (gracies a Déu) el mal que he fet, en propia pell.


Gracies, perque ara hi puc veure. Certament, ho sento molt... a cada centimetre de la meva pell, hi viu aquest sentiment.