Parar un moment és també seguir creixent

Potser és egoista. Ho és. M'he adonat de que no estic preparada. S'han acabat les mentides. Aquest any he estat per mi. M'he tret algunes assignatures, altres no he arribat. Ara, per les que pot tocar, no estic preparada. M'he posat tard. Aquestes coses succeeixen quan t'has de centrar en tu mateix i estàs gestionant un canvi. Per alguns, el no parar a escoltar el cor els hi costa un deute desorbitant. Per a altres, unes assignatures "perdudes" a la carrera.

Alhora, però aquesta pèrdua em suposa recuperar allò que potser fins ara no havia tingut al 100%. A mi mateixa.

Des de que vaig tornar del meu viatge (però segurament abans) la meva vida ha anat canviant i moldejant-se a la persona que sóc ara. Potser durant l'any no li he volgut donar importància a aquest canvi que m'estava succeint, i m'he obligat a tirar endavant unes obligacions que no he pogut arribar a assolir al complet.

Ara, per fi, em dono permís per posar la meva vida en ordre. Potser ha suposat suspendre algunes assignatures, perdre alguns amics pel camí, una relació, però alhora guanyar moltes altres coses: saber que puc moure'm pel món sense por i amb energia, que puc formar part d'un projecte en el que volen sentir la meva veu, que se gestionar situacions emocionalment complicades, que puc viure amb poc i que mai em falta de res, que enamoro a aquells que s'apropen a mi...

Vull agafar els meus estudis amb amor, per que formen part de mi, però no vull que succeeixin al marge de mi.

Vull, d'aquí a un temps, trobar un amor que formi part de mi, no que creixi al marge de la meva vida...

Vull una feina que em realitzi i em carregui d'energia, no que em suposi esgotar la que aconsegueixo dia a dia...

Vull uns amics que estiguin al meu costat i jo al seu, no que pretenguem estar uns per sobre dels altres...

Vull... ser feliç, estar realitzada en la meva realitat i amb alegria, seguir endavant.