Seria tan fàcil tornar enrere... En nits com la d'avui, en la que el silenci omple el meu voltant, els fantasmes del passat s'alcen i intenten ofegar la veu de qui recupera el seu espai.
Tan fàcil... només nou xifres estampades, un xiulet i... una veu coneguda a l'altre banda, un "com estàs?" sincer i algunes paraules intercanviades. Després potser, una cervesa i cigarrets, "et veig molt bé" i més tard pensar en quant fa que no et besava...
En nits de buit com les d'avui, trobo a faltar un destí que no sigui el meu llit, unes paraules que no siguin les meves, unes abraçades... que siguin les teves.
Però, tot i que la nostàlgia de la companyia és la que m'acarona aquesta nit, els meus dits, les meves passes i la meva veu profunda (que és molt més sàvia que aquest neguit) m'aparten d'allò que ens separa...
...per que saben que aquestes nits de soledat acabaran, aviat, en albada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario