Nit de Reis

Nit de Reis. La meva preferida de l'any! La més màgica, plena d'il·lusions, esperances, somriures i regals!

Quan era petita, posant les sabates sota el gegantí arbre de Nadal, carregat de boles brillants, llumetes i xocolatines, posar la llet pels camells i el vi pels Reis i després anar a dormir amb un somriure del mateix tamany que l'arbre. Em ficava al llit i vigilava el cel intentant

descobrir alguna llum especial, que m'indiqués que els Reis eren a prop i abans de tancar els ulls i intentar relaxar-me (estava tan emocionada!) per dormir, una ultima oració. Per recordar ses Majestats que havia estat bona durant tot l'any, per demanar que tots els nens poguessin rebre els regals que havien demanat i per a que a demés, ens portessin salut, amor, amistat i coses bones per a la resta de l'any.

Recordo que la nit sem feia eterna, i que m'obligava a tencar els ulls fort i a respirar calmadament mentre em repetia "Quan abans t'adormis, abans serà demà. Quan abans t'adormis, abans serà demà." fins que el mantra em deixava al País del Somnis, on tot és possible, i on encara cada nit passo les hores fins que torna a sortir el sol.

I el matí seguent... Quina bogeria! Aixecar-me ben d'hora, anar de puntetes fins al menjador i en soledat observar tots aquells regals que ens esperaven. Crec que aquest era el moment que més m'agradava. Acariciar cada paquet en silenci, intentant esbrinar que hi devia haver sota el paper de colors i imaginar l'escena que tindria lloc poc després, quan tots fossim allà rient, fent-nos abraçades i dessitjant-nos un molt bon día. I després...còrrer a l'habitació dels meus germans i xisclar "que han vingut els Reis!", despertar als pares i un cop tots al menjador començar a obrir els nostres regals...

Ara que he crescut un xic, la nit segueix sent igual de màgica.

Ens ajuntem amb els amics pel centre, preparem la nit fent un vinet o una cervesa i quan ens hem desitjat un any fantàstic, ens hem donat suport, hem rigut de la vida i ens hem empapat de la magia de la nit, ens encaminem al punt seguent.

Escrivim la carta als Reis sobre fulls preciosos, i aquest cop deixem de demanar joguines, per desitjar que ens portin un nou any ple d'alegríes. A les 12 cremem les cartes a la marmita que ens espera, mentre recitem el conjur màgic de la nit, sabent que el fum eleva les nostres peticions a les oïdes del Reis d'Orient, i que la resposta ja està en camí. Molts petons i abraçades, somriures complices i molt d'amor en aquesta nit tan especial.

Per arrodonir la vetllada, paradetes de Gran Vía ben agafadets, xiuxiuejant regals que ens faria gràcia rebre, fent bromes sobre els gustos dels companys, en definitiva, estrenyent els llaços que ens uneixen i fent-los cada cop més forts. Quina alegria!

I per acabar, ens asseiem a menjar xurros plens de sucre amb xocolata bullint, tacant-nos els uns als altres, sense parar de riure i gaudir fins que les bosses i gots queden buides de menjar i estem llestos per anar a dormir, que els Reis aviat seran aquí.

Bye and Hi!

Bé... Això ja s'acaba.. Bye, bye, 2010! Ara que les ungles ja estàn pintades, el vestit preparat i el raïm a la nevera, només em queda agrair a aquest meravellós any tots els regals que m'ha portat:

Començant per la meva meravellosa beca d'estudis, bones i noves amigues, moltes festes, retrobades, coneixements nous, oportunitats, alegries i alguna (però poques!) tristeses, acabar 1r de medicina i començar 2n, feina a l'hospital, el meu viatge, reconciliar-me amb tu i adonar-me de com n'ets d'important a la meva vida, reconciliar-me amb mi mateixa... Fer-me gran, en definitiva! No només per guanyar un any més, si no per conèixer-me més a mi mateixa. Per reconstruir principis i deixar enrere pors. Per tornar-me a enamorar, per deixar anar el que ja no necessito. Per ser jo mateixa.

És per això que vull donar-te les gràcies 2010. Per que cada dia ha estat un regal meravellós.

I com rebo el 2011?

Amb els braços oberts!

Amb molts desitjos i esperances. Amb alegria i il·lusió. Plena de projectes nous, d'aventures, de somnis i de ganes de viure cada dia com un regal esperant-me a que l'obri.

Tinc tantes ganes de Viure'l. Sé que aquest any, serà el meu any!! Quina alegria!!!

Així que gràcies 2010, que ja marxes. Gàcies 2011 que arribes!

No puc més que dir, Gràcies, Gràcies, Gràcies!!! I Bon Any Nou!!!

Feta per ser estimada

Feta per ser estimada. Això és. No demano massa més. Només amor, amor i amor. Del tendre, de l'autèntic, del no contaminat ni retorçat. Amor d'aquell gran, que és dona amb els braços oberts i no demana res. Aquell amor compartit i mutu, profund i sincer. Amor ple de carinyo, de ganes de crear i fer crèixer. Amor del veritable.

I potser perque l'he sentit durant tant de temps, que l'enyoro tant (que t'enyoro tant) i el reclamo a viva veu. No em conformo amb menys.

He aprés que les engrunes de petites mentides que semblen amor no m'alimenten. Que em deixen insatisfeta i amb gana dallò veritable.

Es per això cel meu que jo ho vull tot amb tu. Vull compartir aquest amor que porto a dintre amb tu, vull que comparteixis el teu amb mi. I si no pot ser tot amb tu, donar-te les gràcies per ensenyar-me a distingir el que és cert del que és mentida.

Gràcies amor, perquè ara sé el que és L'AMOR. I és el que em mereixo.

Holy Day, Holy Night, Holy Love, Holy Life...

- Lorena, en que penses?- Em dius mentre miro la ciutat des de la teva finestra.

-En res especial suposo... Només penso...- I et somric plena de carinyo.

...

Tinc l'habilitat de deixar la mirada fixa al l'infinit tot i estar envoltada de gent i perdre'm en els meus pensaments. De vegades recordant moments del passat i altres, viatjant endevant en el temps, imaginant les alegries que la vida emportarà, les persones a qui vull conèixer, creant el món que tinc davant.

Aquest cop, aquest dies, quan deixo vagar la mirada i la ment penso en persones que ja no hi son a la meva vida, que van marxar amb un petò, que he fet fora, que van fugir per la porta del darrera o simplement, que van desaparèixer. No per que vulgui portar-les a la meva vida de nou, si no perquè de tant en tant encara sento les seves veus esmorteïdes cridant el meu nom...

Sé que seguiran fora de la meva vida i no pateixo per una possible tornada, però sempre m'ha semblat curiós com, quan començo a canviar la meva vida, apareixen peces del passat a saludar-me, peces que ja no encaixen en el trencaclosques que ara soc.

Si començo a pensar-hi, mirant encara més profundament a l'infinit, me n'adono...Quin munt de persones han passat per la meva vida en diferents moments! Que poques les que s'hi han quedat ben a prop!

Les persones amb qui comparteixo els meus dies, moments o desitjos son amb les que he connectat, amb les que ens hem entès, respectat i donat suport. Les que com la pols, han marxat d'una bufada són aquelles amb qui no hem trobat un punt d'anclatge prou important per mantenir-nos un al costat de l'altre.

I encara que aquests dies recordi sortides forçades que van portar neguit, por, dolor o frustració, és cert que cada cop que deixo que el pensament em porti a aquests moments, perdono sense oblidar una mica més, permeto que cada emoció que acompanyava a la separació es desfaci en una pau que em permet seguir endavant.

És en aquest moment que desitjo a cadascun dels que ja no hi son que sigui feliços.

És en un dia com avui, que els hi envio un silenciós, alegre i dolç Bon Nadal.

Where wild men are...

Dónde están los Hombres de Verdad? Jóvenes o más mayores, da igual... Dónde están esos que te hacen sentir especial sin reclamar nada a cambio? Dónde aquellos que en vez de pretender robarte la autonomía, quieren compartir su vida contigo, con quién hacer crecer los días? Los que son uno consigo mismo, aquellos que te eligen y tu eliges también para compartir quienes sois?

Me pregundo dónde vivirán... A veces, incluso, si aún existen...

Aburrida de niños que pretenden hacerse pasarse por tios super enrollados y especiales, cansada de aquellos que quieren venderme que nadie me querrá más que ellos... O peor, que pretenden convencerme de que les necesito...

Que no me veis? Soy una Mujer completa, independiente, con ganas de divertirme y vivir. Una mujer hecha para ser querida, cuidada y respetada. Joven, sí, pero con las cosas claras. Llena de experiencias y con ganas de seguir experimentando en eso de ser una y después más que la suma de dos.

Así, que para aquellos que solo ven un culo con patas, media melena y ojos verdes, un consejo:

Mírame a los ojos, y date cuenta de quién soy. Ámame sin prejuicios, diviérteme, respétame, cuídame, abrazame cuando esté asustada, conversemos, sintamos juntos, riamos sin temor ni necesidad. Tranquilo, que no te comeré si te acercas. Te miraré a los ojos y veré quién eres, te querré descubrir, amar y tener a mi lado.

Pero si pretendes convertirme en un complemento más de tu disfraz...sólo decirte, querido, que quizás mañana te darás la vuelta y yo ya no seguiré ahí...

...Quizás haya emprendido el viaje hacia el lugar dónde los Hombres de Verdad, viven.

T'he estimat. T'estimo. T'estimaré

T'he estimat. Durant anys. Cada centimetre de la teva pell, la teva olor, el teu riure, els teus cabells... Ho he estimat tot en tu. Els moments d'alegria i els de tristesa també els he estimat amb tota l'ànima. Tots, perque cadascun d'ells ha sigut nostre.

T'estimo. Pronuncio cadascuna de les lletres posant tot el meu cor i amor per tu en elles. Ho saps, ho sé. I crec que mai he estimat a ningú amb tanta força, profunditat i intensitat.

Pero com tot, aquesta història d'amor, lluita, respecte i apreci, s'ha acabat. El rellotge ha comptat les hores comunes fins a aquest matí, quan has marxat per la porta de casa amb un dolç petó.

Aquest cop no ploro devant de l'ordinador mentre escric això. I me n'adono, amor, de que la pena profunda se sent sense llàgrimes, calladament, pesadament i sense masses paraules.

T'estimaré. Has aconseguit un lloc gegant i de privilegi en aquest cor al que pocs poden arribar. M'has estimat incansablement, m'has mostrat el teu millor somriure quan més abatut estaves, m'has fotut bronca sobre coses petites i grans, m'has entés, ensenyat, cuidat, cuinat, m'has fet l'amor amb suavitat i força, m'has donat l'amor que em mereixia i que ningú abans m'havia donat. Però sobre tot, m'has mirat als ulls i m'has vist.

Per tot aixó i molt més, sempre et recordaré; com a la millor parella que he tingut, com el millor amic, amant, mentor, pare i persona que he conegut.

Es per aquest amor tan gran que ens tenim que ens deixem marxar. Ho sé. Pero a moments em segueixo plantejant el que podria haver estat. Ho sento.

Després de tantes nits dormits un al costat de l'altre desitjaria una nit més per abraçar-te, peró em conec i voldria tantes com fossin necessaries per a que al final no haguessim de separar-nos. Es que, amor, t'estimo tant...

Està bé. Ara, podem començar a volar plegats, d'altres maneres, fent-nos costat i no nosa, com en realitat sempre hem dessitjat. Quin regal tan deliciós això nostre...

Historia de las vueltas que damos para no dejar de amarnos

Miras a mis profundos ojos verdes, con tus labios a un palmo de los mios y pronuncias esas dulces palabras:

-Siusplau, deixa de tenir por a que no t'estimi.

Y lloro, y me deshago. Y me pierdo en tus besos llenos de amor, dulzura, sabor a café.

Porque yo solo quiero que me quieran, solo quiero que me quieras. Que me desnudes a caricias, que no me mientas, que nos abracemos en la cama, que me cuentes cuentos y historias para dormirme en tus brazos.

Tiemblo al saber que nos alejamos, y no puedo creerlo del todo. ¿Cómo, si no puedo dejar de dedicarte canciones de amor? ¿Cómo, si cada vez que nos vemos no podemos evitar mordernos sobre la mesa del comedor? ¿Cómo, si no sé encontrar un nombre para lo que seremos cuando ya no seamos?

Sé que me quieres. Sabes que me cuesta acostumbrarme a que me ames así de bien. Pero después de los años, prometo dejar de temer. Prometo dejarme querer.

Puedes quererme todo lo que quieras, que yo te querré también.