Gata sobre el tejado de zinc caliente

Responsabilidad, miedo, culpa,

desorganización, duda,

soledad, angustia, estrés,

perdón, silencio,

grito y calma.

Bucles y bucles que reviven, callan un rato y vuelven a empezar.

Te odio y te grito, no puedo parar,

respiro y me excito, quiero escapar,

despierto y me miro, no quiero cambiar.

Digo al oído "déjame en paz".

Me muevo en suspiros de realidad,

poniendo sonido a lo que vendrá,

no me importan los ruidos de la soledad

porque entre ellos he aprendido a cantar.

Entre mis pensamientos, palpita una verdad,

llega el momento de no temer más.

Adiós al olvido, a la culpa a la pena,

buen día a los mimos, la calma y la gresca.

Organizo mi mundo y lo pongo a bailar,

respiro la angustia y la dejo marchar.

Me quito las botas que me dejan atrás.

Sonrío a la Vida, a la Luna y al mar.

Es muy curioso como la Vida te empuja... Y yo, que soy una cabezota, insisto e insisto en empujar contra ella. Jolin! Por qué seré tan cabezota!!!

Que cuando las cosas no tienen que ser, es que no tienen que ser... Y yo quiero que sean. Sé que ella tiene más energía que yo, que lo hace por mi, que no me quiere ningún mal, si no al contrario. Y sé que si me pongo a empujar quizás consiga lo que creo que quiero, pero con catastróficas consecuencias. Por que si no, por qué la vida querría negármelo?

Lo que no sé es por qué no puedo dejar de insistir. Por qué no dejo que simplemente la vida sea como tiene que ser?

Quizás será cuestión de dejar de batallar contra un muro que no me lleva a ni ningún lugar y darme la vuelta para ver el camino que tengo delante.

Será cuestión...

Happy Lá Fhéile Pádraig

Y para celebrarlo, Mi deseo para tí

No te deseo un camino desprovisto de nubes,
ni una vida sobre una cama de rosas,
tampoco que nunca debas tener algo que lamentar,
ni que jamás debas sentir el dolor.
No, no es ese mi deseo para ti. Mi deseo para ti es:

Que puedas ser valiente en épocas de prueba,
cuando los otros pongan cruces sobre tus hombros.
Cuando debas subir montañas y cruzar abismos,
Cuando parezca que no haya esperanza a la vista.
Que cada regalo que la vida te dio pueda crecer en ti,
Y que seas capaz de permitir que tu regalo haga felices a quienes te aman.

Que puedas siempre tener un amigo merecedor de tal nombre,
En quien puedas confiar y quien te ayude en tiempos de tristeza,
Quien desafiará las tormentas de la vida diaria a tu lado.

Y un último deseo tengo para ti:
Que en cada hora de alegría y dolor puedas sentir a Dios (tu fuerza) cerca de ti.

Este es mi deseo para ti y para todos los que te aman.
Esta es mi esperanza para ti ahora y siempre.

Bendición Irlandesa

Ahora, sí. Feliz día de San Patricio.

No! I'm not lucky, I'm blessed!

Puc fer-ho. Ho faig. Ho aconsegueixo.

Tinc por. Tinc por de que torni el passat. Sé que estic canviant, que la meva vida ha canviat i haig de desfer-me de parts de mi que no necessito. Ningú no ve ja a dir-me com fer-ho, ningú em parla de disciplina, de com ho haig de fer per ser millor. Tinc por, per que m'equivoco. I vull tirar endavant tot allò que he construït amb esforç.

Ara sé que l'única manera de superar les pors i aconseguir el que vull es seguir endavant, centrada en allò que em farà feliç. Saber que els fantasmes es desfan al travessar-los amb el cap alt. Saber que ho puc fer. Saber que tot anirà bé.

Com em va dir el Petit Príncep, el meu camí és meu i de ningú més, no necessito que ningú altre el vulgui, i estar centrada en ell és ha de ser el meu únic objectiu.

Puc fer-ho. Ho faig. Ho aconsegueixo.

Silenci

Silenci meu.

Pots pensar que no dic res per que no hi ha res a dir. Ho sento. Es que simplement no tinc paraules. No se com escriure dels moments que t'anyoro i en mig del carrer em cauen les llàgrimes. No tinc força per descriure les nits en que allargo el braç buscant trobar-te i el llit s'acaba sense que tu siguis allà. Dels cops que penso que estaràs fent, de les ganes que tinc de trucar-te per explicar-te algun detall que et farà riure.

M'aixeco cada matí, trobo forces sota el coixí per posar els peus a terra i em poso en marxa. Tot se'm fa ridículament estrany, com si no estigues acostumada a fer les coses de les persones normals. T'apareixes com un fantasma mentre em rento les dents, quan penso en que em posaré, en si t'agradarà i ric amargament al adonar-me que no em veuràs, vagi com vagi vestida.

Com pots tenir a algú tan a dins del cap, tan present en cada moment del dia? A cada passa penso en que faries tu, en els teus "suggeriments", en les bones idees, en els bons moments.

Ara aprenc a escollir i tinc tot el que he aprés amb tu dins meu. Em guies quan tinc dubtes, em recordes seguir el cor. Ara que no hi ets, potser m'equivocaré (fins i tot els genis ho fan algun cop a la vida!) però sé que ho faré bé.

Silenci teu.

...I estranyament, et sento constantment parlar-me.

http://www.youtube.com/watch?v=dUdsoUThpJo

Baby I'm a fool

Déu meu! Quin ensurt! Per un segon l'he deixat de sentir, i gairebé em moro.

Sempre el tinc present. Bé, sempre, sempre no pero sempre sé que és amb mi, que m'acompanya i no em deixa. Pot fer-me més mal a dies, pot fer-se més petits altres, o eixamplar-se quan l'escolto bé. Sempre em diu paraules tendres quan el món s'ha enfadat amb mi, o em fa riure quan jo m'he enfadat amb el món.

Però no sé que ha passat avui que per un instant no l'he pogut sentir. S'ha parat. S'ha perdut. I quin ensurt. Potser s'ha enfadat. Potser s'ha espantat. Crec que potser a anat a visitar a algú molt, molt ràpid i ha tornat. Potser m'he despistat.

Per sort, després d'aquest instant ha tornat a sonar. Jo l'he abraçat, l'he omplert de petons i l'he cuidat. Quan m'he calmat, mig plorosa l'hi he preguntat: Perquè has marxat, perquè has parat, que t'ha passat?

I ell m'ha respost: els cors cansats, quan han de començar-se a estimar, paren un instant, agafen aire molt fort i tornen a bategar. És com morir i ressuscitar.

Quin ensurt. I quina sort. M'he mort, i al final he renascut.

:)