Des'ree, puja les escales i entra al menjador...

Vull pintar "Kissing you" de Des'ree... Vull empapar el meu pinzell en cada nota acariciada al piano, vull omplir el quadre de cada suspir, donar color a cada respiració... Vull barrejar cada pausa amb cada vers a la meva paleta plena de taques d'altres quadres i cançons... i deixar caure gràcilment el meu canell en cada traç acompanyant la melodia. Plasmar els violins de fons en el crescendo, fins arribar a empasterar amb la espàtula cada lament desgarrador i dolç del final...

Vull escoltarla un cop i un altres fins a trobar tots els "kissing you" amagats a la tela, descobrirlos, traçar-los i estimar-los.

No nego que potser el pinzell acabi ilustrant el meu ventre també, o les meves mans o la cara, pero com poder-se resistir a deixar que la musica t'atravessi i t'ompli i et faci seva?

I segurament, quan acavi l'obra, si es que l'obra d'una cançó que pot tornar a sonar, pot ser acabada (no li podries seguir treient matissos al seu deix en les vocals finals, en l'exalació de l'últim alè abans d'agafar aire?) m'estiraré als peus del caballet, la tornaré a escoltar tancant els ulls i deixaré que m'emborratxi una mica més... plena de música...de colors i de mi mateixa creant.