És una Qüestió d'el·lecció

Saps, recordes, allò del camí que et toca fer? Del ser y crear en cada moment qui ets i qui vols ser? De fer allò que es correspón amb l'anhel del teu esperit? Pensa-hi.

Gràcies a Déu, la Vida, així com és ella, et va portant situacions, persones, moments que t'ajuden a respondre aquestes preguntes. A posar en pràctica allò queja saps o a recordar qué estàs fent aqui.

De vegades, mentres jugues i re-aprens a viure en la teva nova pell sense experiència en això de ser un mateix i de viure, es cometen errors. Tots no hem dit algún cop allò que sentíem, ens hem quedat a llocs on no hi volíem ser, hem caigut en forats que no hem vist, hem plorat quan volíem riure. Bé, com vaig trobar ahir, hi ha preguntes sense resposta. Ens podem escarreçar en preguntar-nos per qué, per qué, per qué? Pero al final, l'única resposta que pot portar pau a aquesta pregunta és, Pensa en allò que has aprés. Pensa en com s'ajusta això de nou a la millor versió de tu mateix que vols ser. Allò que has viscut, el que has experimentat, aquesta pesona, t'ha portat la pista perque t'adonis en quin punt del camí hi ets, s'hi t'hi has sortit o desviat, o si estàs caminant fermament cap al "Teu Lloc".

Ara, pots reformular la pregunta: Tot això ho hauria aprés, hauria tornat a sentir el toc de la vida en la seva guia per calibrar com va la meva existència, si no hagués estat d'aquesta manera? Certament, aquesta pregunta tampoc té resposta.. Però si et permet agraïr cada pista en la forma presentada. I et recorda de nou que la Vida, l'Univers, sempre escull la millor manera per fer-te arrivar els seus missatges.

Després, es una qüestió d'el·lecció. Això et representa? En vols més? S'ajusta a la teva imatge de qui ets i qui vols ser? Et permet expresar la Més Alta Versió de tu mateix? (Com et sents quan estàs en aquesta situació, amb aquesta persona, fent això?) Ningú no ha dit que t'hagis de quedar amb tot el que la Vida et porta. D'això es tracta. D'escollir amb serenitat, com deia un bon amic, quines coses vols portar a la motxila, quines pesen massa i quines son les que t'ajuden a continuar el camí i crèixer. Sense més, i amb molta pau i amor cap als regals de la experiència de viure, donant gràcies. Això es millor que un pot fer per un mateix. És una bona forma d'estimar-se, d'estimar-te, d'estimar l'experiència de la vida.

Gràcies, a totes les persones, moments i situacions que se m'han presentat, que han format o formen part del camí. Gràcies, amb un bon somriure.