Et trobo a faltar. Egoista de mi, pensava que només trobaria a faltar les trucades, explicarte els meus problemes, xerrar del temps i les amigues. pero la veritat es que no. Et trobo a faltar a tu, a aquesta persona amb la que encara no sé que he estat.
Cinc anys, saps? Un tros gran de la meva vida... i intento tornar com si no hagués passat res a la no-presencia teva. Estic boja. Com pensava que seria? Tan normal, tan fàcil com fan la resta de mortals? Vivint amb un àngel he oblidat algunes petitesses dels essers humans... decidir, per exemple com fan els altres... amb la extranya sensació, de vegades, de no saber cap a on et portarà la simple elección d'un menú o altre per dinar, o l'elecció d'un passeig en concrcet i no un altre... Amb tu, totes les eleccions tenien un sentit profund, i t'asseguro de que m'estic escarraçant a trobarlo... pero aquesta tensió de la incertesa, no la sentia mai quan hi èrem.
De nou, la cinta corre... i jo, que en algun lloc reia quan em deies que m'estiraria els cabells, i que mentres apretava les mandíbules i t'escoltava em ficaba en aquella coirassa de dona forta a la que tot li és igual, ara t'entenc. Entenc tot això i més. Entenc que s'ha trencat i s'ha acabat, això, que ja no hi ets i que "l'aventura", el cop de porta, m'han trencat.
Ara mateix em sento envolcallada per aquesta remor de records de tu i de mi, d'anhels i de musica trista que ara, per fí, si em fa plorar. I em sento calmada a estones en tot aquet mareig de llagrimes, maldecaps, música i records...
Certament, em sento trencada i buida i trista . Pero sola i renovada (aviat), de nou. Vull treure d'aqui tot això bó que sé que treuré, i, en el fons del meu cor (realment omplint-lo tot, tot, tot) Tinc ganes de veure't.
No hay comentarios:
Publicar un comentario