Vaig tenir un somni. Ara hi visc, en ell.

Recordo que quan era petita tenia un somni: vestir-me cada dia de manera diferent, amb diferent roba i estil. Per una noia que només tenia un parell de faldilles, tres o quatre samarretes i uns pantalons podia semblar gairebé impossible. Pero ho dessitjava amb tota la meva ànima. Veia a les noies pel carrer, onejant la seva melena, i em preguntava perque jo no podia ser així.

La búsqueda de la meva pròpia bellesa era l'únic que m'apartava del que em deia el món que suposadament em tocava ser. No m'importava que al meu voltant tothom estigués mig boig, que no hi hagués massa de menjar, que els altres volguessin estar i viure en foscor. Jo volia i desitjava i buscava ser aquella bellesa que sabía que hi havia dins meu. La bellesa que hi ha dins meu.

Avui, temps després, faig recompte d'armari: 25 vestits, unes 15 faldilles, més de 40 samarretes, uns 18 parells de sabates. I somric i m'emociono. I li dono les gràcies. Li vull dornar les gràcies a aquella noia que un dia va somiar que es volia vestir diferent cada dia i tenir molta roba per escollir, i ser la més preciosa.

I ara, Estimada, cada dia, ho fem. GRÀCIES.