
Me n'adono que estimar no depén del subjecte estimat, si no del que estima. Igual que en la resta de situacions, que no son elles les que desperten les emocions dintre d'un, si no que som nosaltres els que decidim (mes o menys concientment) com ens sentim devant d'un moment determinat. Però nem al que es important. Que (t')estimo.
I es tan fantàstic aquesta sensació de pau serena que envaeix el meu esperit. Dolç com aigua amb un suspir de sucre. Suau com un embolcall de cotó fluix al voltant de la meva ànima. Ple com una tela omplerta de colors estimulant els sentits. Calentet, com una estufa a un parell de pams de les meves cames. Sí. És més que una emoció que apreix en un espai del temps, és un estat que m'acompanya allà on vaig.
Ademés, aquest amor, es com un animalet: es mou a estones per la meva anatomia, puja pel meu cap quan es desperta, es passeja pel meu ventre, em passigolleja al coll quan estic distreta i baixa a dormir al recer del meu cor. S'esvalota quan té gana, i creix en algunes nits insomnes, en les que em fa tremolar amb la seva força i es fa tan gran que crec que se m'escaparà per la boca. En aquests moments, l'alimento de petits petons que guardo al pit, s'els empassa com qui mai hagués menjat, i puc tornar a dormir.

Que dolç es estimar, t'ho prometo. I vull fer-ho a cada moment. Confesso somrient que és la primera vegada que em sento així durant tant de temps, i certament aquesta primera ha estat gràcies a tu. Perqué tot i que estimar depén d'un mateix (quants tenint una persona fantàstica al costat son incapaços d'estimar-la?), sense aquesta llavor plantada amb ajuda de l'Altre és fa complicat que l'Arbre de la Profunda Estima tingui grans arrels i s'extengui cap al sol amb força.
L'objectiu? Viure en aquest estat de inmensa quietud i plena conciencia, acostumar-me a observar el que m'envolta amb la mirada que et dona el sentir-te completa sense por. Desplaçar-me d'un moment a l'altre enarborart la bandera del "tot està bé", ballar la melodía que surt del cor sense importar-me qui hi ha devant, i cantar-te que tot és fantàstic, estigui passant el que sigui que passi per devant teu.
Vull, simplement, viure enamorada de la Vida. :)
Aquest matí em canta Corinne Bailey Rae a cau d'orella el seu "Like a Star".
No hay comentarios:
Publicar un comentario