Recordo fa tres mesos, com de sobte tot es va fondre en una foscor nocturna i els matins èren esmorteïts, quan encara el sol no arribava a escalfar les estances. Ara hi penso com el preludi d'un temps extrany, una senyar d'aquelles que et relampaguejen la raó i et fan adonar del que passarà d'un moment o altre.
I a intèrvals de setmanes, moments i paciència els esdeveniments han posat a lloc els cables de la llar i la raó per que tornem a veure'ns quan el día ja es mig fosc. Ara tot torna a ser on era, i les candeles ja no em guien en la foscor.
Avui certament s'ha tancat el cercle allà on va començar. I sense major sentiment que el que produeix el mirar una porta tancada, aquesta vegada intueixo amb suavitat la tornada de la pau sincera. Tot està bé i res important ha passat. Així que no cal tenir por, que tot continúa en el camí assenyalat.
Siusplau...
No hay comentarios:
Publicar un comentario